divendres, 31 de juliol del 2015

Difíciment igualable

Ahir a la nit no vam viure un concert, va ser més que això. Els Amics ens van convidar a la seva festa de celebració dels 10 anys de vida del grup al Teatre Grec de Barcelona. Només hi havia dos requisits per accedir-hi; anar mudat i amb ganes de festa. Puc afirmar que es van complir amb escreix, tot i que va ser impossible superar en elegància els amfitrions de la nit. Es van vestir de vint-i-un botó. Des del minut u que la Dream Big Band juntament amb el Pol Cruells i el Ramon Aragall van començar a tocar les primeres notes fins que els Amics van saludar al final del concert, els convidats van viure una vetllada de somni.

Els amics ben mudats . Foto: Montse Guitart. 

La Xènia i l'Anna, les coristes i hostesses de la nit ens van recomanar que ens deixessim portar i vam agafar la màquina del temps per tirar uns anys enrere, quan els Amics eren joves, més que ara, i vivien al Carrer Muntaner 260 i componien cançons al sofà, que per sorpresa nostra va fer acte de presencia a l'escenari amb uns Amics que havien canviat el "traje" per vestir més casual. Exercici Seixanta,Tintín al Congo, Déjà Vu, 36% i Liverpool van tornar a sonar després de molt de temps abandonades en la nostalgia dels inicis.

 A la màquina del temps. Foto: Ana Giménez. 

A tota festa no hi pot faltar el pastís d'aniversari i el va portar el millor home, el més estimat per petits i grans. L'home que treballa fent de gos que va donar pas al confeti mentre omplia de colors la platea que el rebia amb cares de felicitat. El moment emotiu i de pell de gallina també va tenir el seu protagonisme, en aquest cas va ser el públic qui va sorprendre els Amics encenent bengales per acompanyar-los a Louisiana o els camps de cotó. 
El pastís, l'home gos i el confeti. Foto: Ana Giménez. 

El Joan Enric en nom dels quatre va agrair a tota la gent que ha fet possible aquests 10 anys i al públic que mai els ha fallat. Va ser un plaer celebrar que fa 5 anys que us conec a la vostra festa dels 10 anys. Em queda la meitat per fer números rodons, però si són com fins ara, benvinguts siguin. No menteixo si dic que som nosaltres qui us donem les gràcies per nits com les d'ahir i moltres d'altres que ens heu regalat.

Les bengales. Foto: Montse Guitart. 


 Si us dic la veritat totes aquestes línies no expliquen ni la meitat de les emocions que vaig sentir ahir, ho he intentat, però és impossible. Ahir mentre tornava cap a casa i m'adormia el meu cap no parava de recordar-me tots els moments que havia viscut unes hores abans i jo reia perquè no em creia el que havia viscut. Encara no ho he assimilat i segurament tardaré temps. Tan de bo la festa dels 15 o dels 20 anys ens tornin a sorprendre tan o més que ahir, no en tinc cap dubte que ho faran. El Grec els hi devia una altre nit i quina nit, nois!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada