Concurs d'anunci

Fa uns dies estava mig avorrida i remenant a la carpeta de fotos que tinc dels Amics a l'ordinador vaig trobar-ne una que em va recordar de seguida a un anunci i no vaig poder evitar fer un collage. Aquí és on vull arribar, el concurs tracta de buscar fotos dels Amics que us recordin a anuncis o si ho veieu molt difícil també podeu buscar fotos que us recordin a fotos que hagueu vist, però si ho feu amb els anuncis estarà millor. Els collages i les vostres propostes les podeu enviar al meu correu martetaa92@hotmail.com El premi encara l'he d'acabar de pensar, però segur que valdrà la pena participar.


Aquí teniu l'exemple del que us parlava:

Per llegir-lo cliqueu a sobre i la imatge és farà més gran. 

Aquí teniu l'anunci que em va inspirar el collage: "Ariel taps".



Espero la vostra participació!!

Casa i Vent

Gràcies per la firma!! 

Ara que els Amics han acabat la gira i cada vegada publicaré menys posts, m'agradaria parlar-vos d'un dels membres de la banda per catalogar, més concretament del Pol Cruells (baixista dels Amics). Recentment ha tret el seu segon disc, titulat Casa i Vent. Jo ja l'he escoltat i només em surten bones paraules en vers la bona feina que ha fet el Pol i tota la gent que l'ha fet possible. Quan aneu als seus concerts veureu que a la bateria hi ha el Ramon Aragall (bateria dels Amics), que també ha col·laborat en el disc. La meva cançó preferida és Si ets de Sabadell, fa dos anys més o menys vaig estudiar a Sabadell i suposo que és per això que m'agrada tan. També perquè la cançó és molt maca. Batik també m'agrada moltíssim. Moltíssimes felicitats Pol per fer un disc tan ben parit! Molts èxits i ens veiem als concerts.

Cançons: 

Ranxerox 

Llunàtics 

Batik (Parla de quan van viure a la seva casa de Formentera quan era petit.) 

Si ets de Sabadell 

Pacífic blau 

Planxa el matalàs 

Sols de mitjanit 

Parasols de paper 

Gatwick - IBZ 

1989 

La pols del camí 

Mite intacte 

PD: Quina és la vostra cançó preferida o la que us agrada més? 

Doble S

Com us vaig prometre en el post d'ahir, avui toca desvetllar-vos la sorpresa. Us en recordeu que a la crònica de la Faktoria de Terrassa a l'últim "PD" vaig dir que quan s'acabés la gira publicaria el post-concert amb el detall que tancava la crònica? Doncs ha arribat el moment. Aquella nit el meu objectiu era marxar de Terrassa amb el "setlist" del concert i ho vaig aconseguir, gràcies a dues persones molt maques que em van ajudar. Per no fer cap "spoiler" vaig decidir que ho publicaria un cop hagués acabat tot i ens haguéssim refet del final de gira. Per mi tornar a Terrassa i més concretament a la Faktoria d'arts era molt important i em recordava la primera vegada que hi vaig anar a veure els Amics. Espero que us hagi agradat la sorpresa i que us transporti a la setmana de Carnaval.

El "setlist" del Dani. Ara el tinc firmat per tots menys el Joan Enric. 

Temes pendents

1- Aquí teniu un resum del que va donar de si la nit dels Enderrock  al Teatre Municipal de Girona.

2- L'últim Microdocus que faltava per estrenar, del concert de Sant Feliu de Guíxols del Festival de Porta Ferrada.

3- Els Amics composaran la cançó oficial dels Mundials de natació d'aquest any, teniu la notícia, aquí.

PD: Després d'aquest mini post amb temes que tenia pendents, us avanço que demà tindreu una petita sorpresa al blog. Espero que us agradi.

Em falten paraules

Si us he de ser sincera, estic buscant les paraules i els adjectius per expressar el que vam viure les 2.000 persones que el dissabte passat teniem la cita obligatòria de l'últim concert de la gira i no les trobo, és queden curtes o me'n falten. Aquests concerts els has de viure per entendre totes les emocions, sentiments i riures que es palpen en l'ambient.

Quan vas de camí al Palau els nervis que tens són diferents, perquè saps que aquest concert serà l'últim, només tens ganes d'arribar, reunir-te amb les teves amigues, entrar de seguida i buscar el teu lloc que per sorpresa passa a ser de la tercera fila a la primera per art de màgia. T'asseus. Aprofites per fer fotos amb el mòbil i per acabar de petar la xerrada amb la teva gent. En el precís instant que surt el Ramon tot canvia, t'oblides de tot i només existeixen ells i tu. Els mires i van mudats, l'ocasió bé s'ho val. Fins i tot les cançons sembla que s'hagin mudat perquè sonen amb més ganes i estan contentes de acomiadar-se de tu en un lloc tan màgic i emblemàtic com el Palau de la Música.

El meus dos moments són aquests: 

Primer: Com va passar al concert de Sant Cugat dels Amics i els seus amics, el Ramon Gener va fer acte de presencia i amb la seva elegància va fer la introducció de la cançó Bed&Breakfast com només ell sap. Va ser un dels moments divertits de la nit. La veritat es que no vaig trobar pas a faltar el confeti en cap moment i com va dir el Joan Enric: Quan et falli el confeti, porta algú que ho peti més que el confeti! I tan si ho va petar.

Segon: Tots els animals d'Armengol també es van voler sumar a la gran festa de fi de gira i a mida que els Amics anaven passant llista i els anaven nombrant apareixien aixecats i somrient amb moltes ganes per un grup de fans.

Sona de dins d'un Seat Panda. 

El concert va acabar entre llàgrimes i fins aviat, mentre sonava una delicada i dolça Louisiana a quatre veus i acompanyades únicament pel piano que tocava el Dani. La millor manera per dir adéu a una cançó que ens hem fet nostra per sempre.

Després del concert va ser el moment per assaborir i pair tot el que havíem viscut en una nit tan intensa i plena de bons moments, però sobretot per compartir sensacions amb els protagonistes i per abraçar-los tan fort que duri fins que els tornem a veure.

Li direm al senyor Morricone
que ens compongui el tema principal 
d'una banda sonora que emmarqui els moments essencials, 
de pell de gallina, "Tio quin final". 
Que a aquestes alçades de la pel·lícula 
ens falta, com l'aire, algun giro sobtat 
que ens foti un xispasso, que ens faci aguantar 
fins el pròxim capítol, 
almenys fins demà. 

Fins el pròxim capítol, Amics!

PD: Aquí podeu veure fotos del concert que van fer la gent del Festival Mil·leni. Estan a baix de tot.

Van muntar un sidral dels grans

El divendres els Amics van petar la Sala Razzmatazz de Barcelona, tan que la cua per accedir-hi donava la volta a gairebé tot l'edifici. Després de fer cua durant una bona estona, entrem a dintre i copsem de seguida que allò serà molt gran, no hi cabia ningú més, la sala estava a rebentar. Per sort, vam anar al pis de dalt que estava menys atapeït de gent i podies seure al terra. Nosaltres estàvem al costat esquerre al final de tot, els veiem genial. Només ens tapava la reixa que hi havia al final. Però tenia les millors vistes de tota la sala. Els Amics van sortir amb moltes ganes de muntar un sidral dels grans i de quina manera. El públic també va ajudar moltíssim, ho va donar tot del primer minut a l'últim. Les cantava, saltava i ballava totes.

Des de dalt el vaig viure més tranquil·lament, cantant i gaudint cada cançó i sobretot veient com ells feien embogir el públic. També perquè l'esquinç no em va permetre ser a baix saltant com una més, però per això ja tenia algú que ho feia per mi. Poques vegades havia pogut gaudir tan veient com el Dani feia màgia amb el piano i amb cada nota que tocava.

Els meus dos moments són:

Primer: El confeti que va inundar tota la Sala i va tapar les cares de felicitat que feia el públic mentre veia com el confeti anava caient i no s'acabava mai. És un moment que no t'importa que passi a fora o al teu voltant, ets tu i el confeti i és en aquest moment on deixés anar tota l'alegria i energia que t'han fet arribar des de l'escenari.

Segon: Aquesta vegada me'l guardo per mi, són masses emocions per encabir-les en aquí. No sempre és pot explicar tot. A vegades diuen més els silencis que les pròpies paraules.


La millor manera per acabar la gran nit va ser fent els bisos, van cantar el Tren transsiberià i per segona vegada Louisiana o els camps de cotó.

Vaig sortir molt feliç i amb l'alegria que l'endemà els tornaria a veure.

PD: Entre demà i dimarts faré la crònica del Palau.
PD: Aquí podeu veure fotos del Xavier Mercadé que va fer durant el concert.

Una nit accidentada, però inoblidable!

El dia i la tarda van transcórrer amb normalitat, riures, bromes, bon menjar, bona companyia i tot en 30 minuts... Vam arribar a Salou, ens vam reunir totes i aprofitant que encara era d'hora vam anar a un bar a veure la primera part del barça. 

Fins aquí tot perfecte. De camí a l'Auditori, vaig fer un mal gest i esquinç al turmell esquerre, em vaig posar gel i cap a dins a gaudir del concert. El més curiós va ser que em va passar davant de l'ambulatori! jajaja

Si us he de dir la veritat del concert recordo poques coses, suposo que el turmell va prendre tot el protagonisme, però igualment vaig cantar i aplaudir com sempre faig, amb moltíssimes ganes. També vaig gaudir molt veient saltava tothom. 

Des de primera fila tot és viu amb més ganes. 

Els meus dos moments són: 

Primer: El Joan Enric i el seu amor odi cap al confeti, aquesta vegada va guanyar ell i li va sortir a la primera. Després va arribar el moment perquè l'Eduard i les seves pistoles fessin acte de presencia, unes pistoles que si no t'hi fixes ni les veus, ni sents que disparen tímides tires de confeti que s'amaguen entre el soroll dels aplaudiments del públic. 

Segon: És un clàssic, però és impossible no riure amb la intro de Bed&Breakfast amb el ball de "latino para principiantes" del Jordi i el radar de la Marta. El Ferran i el Joan Enric es deixen anar i mostren les seves dots teatrals fent-nos riure concert rere concert. 

Latino para principiantes. 

El Dani es notava molt que estava a gust i el final de Louisiana ho demostra. Ell i el seu piano. 

El post-concert va ser molt maco, el Ferran es va en recordar que la primera vegada que ens vam veure jo també tenia un esquinç i que era el meu aniversari..... Només va encertar que tenia un esquinç, amb l'aniversari va fallar. Igualment em va agradar molt que s'en recordes de la primera vegada i de com va començar tot. El Dani em va dir que no em podia queixar de com m'estaven cuidant i la veritat es que no ho vaig fer en cap moment. 

PD: Encara que no us hagi mencionat abans, ja sabeu com d'importants veu ser per mi el dissabte. MOLTÍSSIMES GRÀCIES a tota la gent que em va ajudar cuidant-me, preguntant i preocupant-se per mi. A vegades no ets conscient de les persones tan grans que tens al costat fins que et demostren que hi seran sempre. 

PD: Espero que em perdoneu, si aquesta crònica no és tan explicita com les que faig sempre, però necessitava dedicar-la a molta gent. Les cròniques de Razz i el Palau ho petaran moltíssim. Us ho prometo. 

PD: Joan Enric, espero que estiguis molt millor i ja no tinguis febre. Per part meva et felicito perquè no ha de ser fàcil fer un concert amb 38 de febre. I t'he de dir que no ho vaig notar pas. 

Fins aviat, ens veiem a la pròxima gira i tornarem a baixar a les terres del sud. 

GRÀCIES, DE VERITAT! No ho oblidaré mai les emocions que vaig viure a l'Auditori. 

La recta final!

En queden 3. Només 3 concerts per acabar la gira i ara ja us puc confirmar que aniré als tres, tindreu les tres cròniques. Aquí és on arriba el meu dubte, que preferiu les cròniques de Razzmatazz i el Palau separades o juntes en el mateix post? Si les voleu més separades, serien més extenses i si al contrari les voleu juntes, hi hauria més fotos. Seria una crònica més expressiva i que entraria més pels ulls. Vosaltres decidiu. Podeu deixar les vostres opinions als comentaris.

Parlant de Razzmatazz, ahir els Amics van desvetllar al seu blog que gravaran el concert i l'editaran en un CD-DVD que el maig es posarà a la venda. 

També ens van preguntar que ens semblarien dues edicions? Una seria la que us he comentat a dalt i seria més econòmica i l'altre més extensa que inclouria el "Diari de Gira": un llibret amb tot de fotos d'instagram més un petit escrit extret de les cròniques que hem fet a final de cadascun dels concerts. Aquesta última seria una peça més de col·leccionista. 

Us agradaria que tingués contingut extra? Estan pensant que el DVD podria incloure Microdocus i videoclips . Seria com un pack Espècies total. 

Si voleu respondre i opinar sobre les dues edicions, ho podeu fer aquí. 

Ah! També busquen títol pel disc. 

Aquesta tarda/nit al Teatre Municipal de Girona els Amics rebran els 4 Premis Enderrock. Si no hi podeu anar i no us ho voleu perdre, ho podreu veure per streaming  a partir de les 20:00 de la tarda.