diumenge, 17 de març del 2013

Van muntar un sidral dels grans

El divendres els Amics van petar la Sala Razzmatazz de Barcelona, tan que la cua per accedir-hi donava la volta a gairebé tot l'edifici. Després de fer cua durant una bona estona, entrem a dintre i copsem de seguida que allò serà molt gran, no hi cabia ningú més, la sala estava a rebentar. Per sort, vam anar al pis de dalt que estava menys atapeït de gent i podies seure al terra. Nosaltres estàvem al costat esquerre al final de tot, els veiem genial. Només ens tapava la reixa que hi havia al final. Però tenia les millors vistes de tota la sala. Els Amics van sortir amb moltes ganes de muntar un sidral dels grans i de quina manera. El públic també va ajudar moltíssim, ho va donar tot del primer minut a l'últim. Les cantava, saltava i ballava totes.


Des de dalt el vaig viure més tranquil·lament, cantant i gaudint cada cançó i sobretot veient com ells feien embogir el públic. També perquè l'esquinç no em va permetre ser a baix saltant com una més, però per això ja tenia algú que ho feia per mi. Poques vegades havia pogut gaudir tan veient com el Dani feia màgia amb el piano i amb cada nota que tocava.


Els meus dos moments són:

Primer: El confeti que va inundar tota la Sala i va tapar les cares de felicitat que feia el públic mentre veia com el confeti anava caient i no s'acabava mai. És un moment que no t'importa que passi a fora o al teu voltant, ets tu i el confeti i és en aquest moment on deixés anar tota l'alegria i energia que t'han fet arribar des de l'escenari.

Segon: Aquesta vegada me'l guardo per mi, són masses emocions per encabir-les en aquí. No sempre és pot explicar tot. A vegades diuen més els silencis que les pròpies paraules.


La millor manera per acabar la gran nit va ser fent els bisos, van cantar el Tren transsiberià i per segona vegada Louisiana o els camps de cotó.

Vaig sortir molt feliç i amb l'alegria que l'endemà els tornaria a veure.



PD: Entre demà i dimarts faré la crònica del Palau.
PD: Aquí podeu veure fotos del Xavier Mercadé que va fer durant el concert.


10 comentaris:

  1. Jo sabia que estant tu era com si una part de mi estigues alla..pero quan de sobte veig que el meu movil em vibra, veig que tu m'estas trucant agafo dubtosa perque pensava que t'havies equivocat..que el movil havia marcat el meu número sense voler..i de sobte entenc que no...sento una cançó..tanco els ulls i es com si de cop estigues allà, al teu costat...em vaig haver d'aguantar l'emocio (donat que estava en mig d'un sopar familiar)pero l'alegria de poder sentir Lousiana, la meva cançó, va ser indiscriptible...

    Crec que no hi ha paraules d'agreïments suficient per aquell trucada pero tot i aixi GRACIES!!gràcies per formar part de la meva vida!tenir la teva amistat es un regal que la vida m'ha donat!! :)!!

    Molts petonetsss guapisimaa!!
    Muaaaksss!!
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sempre ja ho saps... No em vaig equivocar pas, sabia perfectament a qui trucava i perquè! jajaja... Jo també em vaig emocionar mentre escoltava la cançó i més sabent que tu estaves a l'altre costat del mòbil.

      Ja saps perquè ho vaig fer, no cal dir res més! El mateix et dic, jo també he tingut molta sort! :)

      Bona nit i pantalons, bonica! :)

      Elimina
  2. Va ser una passada de festa, i gràcies al dvd la podrem veure de tots els angles... és molt difícil triar un moment concret, però el del confeti va ser boníssim, tens raó.

    A mi em va agradar molt veure que ells s'ho passaven tant bé!

    Que et milloris del peu, guapa.

    I ens veiem al proper concert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el dvd el mirarem moltíssimes vegades! jajaja... Exacte, costa molt! jejeje...

      A mi també, encara gaudeixes més!

      Moltes gràcies guapa! :)

      Si, amb moltes ganes! :D

      Elimina
  3. Segon comentari! Tenint-vos a la Núria i a tu allà és com si jo també hi fos. El millor va ser la teva trucada al Tren. No pararia mai de dir-te gràcies, gràcies i més gràcies. Va ser un moment que no oblidaré mai, em va marcar molt. Ets molt important per mi Marta, no marxis mai de la meva vida, sóc una de les persones més afortunades del món!!
    GRÀCIES!! Des de Tarragona t'estimem moltíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que em faràs posar vermella amb el teu comentari! jejeje... Que maca que ets, petita! :D Va ser un plaer i ja saps perquè ho vaig fer! Us ho devia a totes! El mateix et dic, sempre juntes! <3

      Des de Caldes també us estimo moltíssim! :)

      Elimina
  4. Tota la raó Marta! Va ser una passada de concert!
    Tot estava magnificat! La sala, la gent, les ganes de festa, les cançons, la calor, els Amics! Va ser una gran nit, per gaudir-la a al màxim i no pensar en res més!

    Em va molar molt que quan em vaig posar a saltar (crec que va ser al Jean Luc) ens vem saludar! En aquell moment encara em va pujar més l'adrenalina i vaig saltar ven amunt pel teu peu i per totes!! :)

    Un PETONÀS!

    PD: espero amb ganes la crònica del Palau! jijijiji :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també et dono la raó! Va ser una nit perfecta on tot havia de sortir perfecte! :D

      Si, jo t'anava mirant per si em veies i al final ho vas fer i va passar al millor moment! :))) Ets genial, nú! :)

      Mitjons, petons i americanes! :D

      PD: Espero que quan la llegeixis t'agradi tan o més que aquesta! :D

      Elimina
  5. Molt gran! tu vas gaudir per aquestes persones com jo que no npodiem estar... i ens vas trucar, llastima que jo no el vaig poder agafar.. però el seguent dia si que vam poder :) Els amics ho peten allà on vagin, sens dubte! petoons guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! Va ser moooooooooooooooolt especial trucar-vos una a una perquè siguéssiu presents en aquella nit tan màgica. Si, no em vaig donar per vençuda i l'endemà ho vam aconseguir! :D Tota la raó del món! Petons bonica! :)

      Elimina