Una nit accidentada, però inoblidable!

El dia i la tarda van transcórrer amb normalitat, riures, bromes, bon menjar, bona companyia i tot en 30 minuts... Vam arribar a Salou, ens vam reunir totes i aprofitant que encara era d'hora vam anar a un bar a veure la primera part del barça. 

Fins aquí tot perfecte. De camí a l'Auditori, vaig fer un mal gest i esquinç al turmell esquerre, em vaig posar gel i cap a dins a gaudir del concert. El més curiós va ser que em va passar davant de l'ambulatori! jajaja

Si us he de dir la veritat del concert recordo poques coses, suposo que el turmell va prendre tot el protagonisme, però igualment vaig cantar i aplaudir com sempre faig, amb moltíssimes ganes. També vaig gaudir molt veient saltava tothom. 

Des de primera fila tot és viu amb més ganes. 

Els meus dos moments són: 

Primer: El Joan Enric i el seu amor odi cap al confeti, aquesta vegada va guanyar ell i li va sortir a la primera. Després va arribar el moment perquè l'Eduard i les seves pistoles fessin acte de presencia, unes pistoles que si no t'hi fixes ni les veus, ni sents que disparen tímides tires de confeti que s'amaguen entre el soroll dels aplaudiments del públic. 

Segon: És un clàssic, però és impossible no riure amb la intro de Bed&Breakfast amb el ball de "latino para principiantes" del Jordi i el radar de la Marta. El Ferran i el Joan Enric es deixen anar i mostren les seves dots teatrals fent-nos riure concert rere concert. 

Latino para principiantes. 

El Dani es notava molt que estava a gust i el final de Louisiana ho demostra. Ell i el seu piano. 

El post-concert va ser molt maco, el Ferran es va en recordar que la primera vegada que ens vam veure jo també tenia un esquinç i que era el meu aniversari..... Només va encertar que tenia un esquinç, amb l'aniversari va fallar. Igualment em va agradar molt que s'en recordes de la primera vegada i de com va començar tot. El Dani em va dir que no em podia queixar de com m'estaven cuidant i la veritat es que no ho vaig fer en cap moment. 

PD: Encara que no us hagi mencionat abans, ja sabeu com d'importants veu ser per mi el dissabte. MOLTÍSSIMES GRÀCIES a tota la gent que em va ajudar cuidant-me, preguntant i preocupant-se per mi. A vegades no ets conscient de les persones tan grans que tens al costat fins que et demostren que hi seran sempre. 

PD: Espero que em perdoneu, si aquesta crònica no és tan explicita com les que faig sempre, però necessitava dedicar-la a molta gent. Les cròniques de Razz i el Palau ho petaran moltíssim. Us ho prometo. 

PD: Joan Enric, espero que estiguis molt millor i ja no tinguis febre. Per part meva et felicito perquè no ha de ser fàcil fer un concert amb 38 de febre. I t'he de dir que no ho vaig notar pas. 

Fins aviat, ens veiem a la pròxima gira i tornarem a baixar a les terres del sud. 

GRÀCIES, DE VERITAT! No ho oblidaré mai les emocions que vaig viure a l'Auditori.