dimecres, 29 de setembre de 2010

Per mi què són els Amics de les arts?


Per mi els amics són: Alegría,diversió i felicitat. Jo penso què de fans dels amics n'hi ha de tres tipus: Les fans què van als concerts què poden i s'ho passen de conya, les fans què segueixen els amics per tot arreu on van a tocar i les fans què al arribar a un cert punt de concerts en volen més i és possen un limit fins què hi arriben. Jo espero què els amics quan és tanquin a fer el disc tinguin ganes de crear, innovar i fer coses noves pèro què no si estiguin molt de temps perquè les fans els trobarem a faltar al menys jo segur què si. Per mi els amics fan de la música una Cosa de nens, ho fan tot molt facíl, fan de la música un plaer i ganes d'escoltar les seves cançons mil cops i A Vegades tancar els ulls nomes per escoltar les seves veus tan suaus què tenen i què inspiren tendresa.Quan vaig als seus concerts, estic segura qué mai visc un Déjà - Vu , perquè cada concert és diferent, a cada concert aporten coses noves i aixo m'agrada molt perquè cada cop què hi vaig m'ho passo genial. Quan sumio amb ells  és com si voles Per mars i muntanyes.M'els estimo tan perquè són uns Súper bons nois, són molt simpàtics,amables i divertits. El Dani és: Molt guapo, m'agrada molt com toca el piano  i la seva veu m'encanta. El Ferran és: Guapo, molt divertit i amable.El Joan Enric és: El què té els rinxols més guapos de Catalunya i la seva veu tambè m'agrada molt perquè es molt suau i esta més guapo amb barba. I l'Eduard és: Molt simpàtic,divertit i el què anima els concerts sense ell no seria el mateix. Jo amb ells marxaria amb un Tren transiberia a Reikjavík perquè  niria a on fos per estar amb ells.Perquè jo als amics m'els estimo molt. I love amics de les arts.

Mitjons petons i americanes

Marta

diumenge, 26 de setembre de 2010

Trobada amical!!!

Jo proposo què podriem fer una  trobada tota la gent què té blogs  dedicats als amics o què parlen dels amics, per trobar-nos i coneixens i parlar dels amics de les arts. També he pensat  què en la trobada i siguin els amics de les arts perquè em faria ilusió i crec què seria una trobada molt guapa i divertida , se què tenen molta feina pèro la trobada seria quan no fessin concerts,  estaria molt bé, podriem fer un dinar en un tren transiberià i parlar de Jean Lucq o de Súper Bon Nois.Espero què digueu la vostra!!!

Que tinguem sort a reykjavík!!!!

Marta

El concert dels amics de les arts SENSE PARAULES!!!!!





Avui era una cita molt especial,el concert dels amics de les arts a la Merçè.El concert començava a les 19:30 jo he arribat 5 minuts abans, mentres caminava anava veient mès gent a al voltant de l'escenari i al arribar m'he quedat tota sorpresa de la quantitat de gent què hi havia i savia què seria un concert brutal. Surten els amics i comença la festa i la diversió.Per mi el moment estelar del concert ha sigut en la cançó Per mars i muntanyes quan els amics han començat a tocar la cançó i la gent hem començat a cantar el principi, ells s'han quedat callats i ens han aplaudit, ha sigut un moment màgic. Un altre moment guapo ha sigut quant ha aparegut l'home que treballa fent de gos, perquè al final ens ha tirat confeti al públic ha sigut molt divertit. I per acabar Jean-Lucq què ha sigut brutal tothom saltant. La veritat esque avui ha sigut un concert què tardare a oblidar perquè els concerts dels amics són per no oblidar mai. Ha sigut díficil fer fotos avui pèro ho he intentat i tambè he gravat la cançó Armengol, què ells s'han girat per poguer veure les imatges dels animals què surtien. A dalt teniu el video què he grabat de la cançó Armengol.

Mitjons,petons i americanes

 Marta.

divendres, 24 de setembre de 2010

Són els millors!!!!

Joan Enric Barceló( TJ)
Dani Alegret(El pianista autoestopista)
Ferran Piqué(Voltaren)
Eduard Costa(Jesperman)

dijous, 23 de setembre de 2010

Els Manel i els Amics de les arts






Jo primer vaig començar a escoltar els Manel, tot i què al principi no m'acavaben de agradar pèro vaig saber què venien a tocar per la Festa Major del meu poble de Caldes de Montbui i els vaig començar a escoltar més i em van enamorar sobretot les corrandes. El meu primer concert no l'oblidare  mai perquè va ser dels Manel. Pèro quan vaig anar al concert i m'agradaven vaig tenir la mala sort de què és van tancar a fer el nou disc.Després el meu germà què tambè és molt fan dels Manel va començar a buscar altres grups i va trobar als Amics de les arts, jo primer no els escoltava gaire perquè encara escoltava els Manel pèro va ser veure el videoclip de L'home que treballa fent de gos i el de A Vegades i em vaig enamorar després, ja vaig escoltar les altres cançons i totes em semblaven fantastiques. I ara estic enganxada als Amics de les arts i no hi ha un segon què no pensi en ells. Ja he anat a dos concerts i espero arribar a 5 concerts abans de que acabin la gira. Són els meus dos grups preferits. Els Amics de les arts amb pena perquè ara acaben la gira i es posaran a fer disc nou cosa qué m'agrada i els Manel amb ganes de qué tornin amb nou disc.

Els homes que treballen fent de lost



Les personalitats dels amics

Apa anem-hi tots! THE BEATLES de Els Amics de les Arts

Apa anem-hi tots! THE BEATLES de Els Amics de les Arts
“Apa, anem-hi tots” (“All Together Now”)
Pot, pit, peu, pap,
Anem a jeure tots al prat.
Ral, rei, ric, roc, ruc,
Tots dins l’embut.
A, B, C, D,
Qui la troba ja la té,
E, F, G, H, I,
Vine aquí.
Ara amunt!
Riu amunt!
Balla així!
Canta amb mi!
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Groc, roig, verd, blau,
Com belluga aquell gripau
Sol, foc, prat,
Cel estripat.
Ara amunt!
Riu amunt!
Balla així!
Canta amb mi!
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots
Apa, anem-hi tots

Frases mítiques dels amics

Una dona és una dona no et preocupis tant se val

Ai Jean-Lucq vull entendreu pèro no puc 

Nosaltres sempre diem què som tres cantautors d'habitació què s'han trobat en un menjador 

Hem de dormir ben desperts no somiar mai el mateix 

Tu vius al Planeta Piruleta 

Els ocells  a vegades fan cagarades

Coses de Nens



Llavors l'Aleix Desapareix I tant mateix No es deprimeix
Es torna un peix De color beige Com un esqueix Nota que creix

I a la Dolors Se li en van les pors Ja no vol socors Ni deu redemptors  
Els gronxadors Turboreactors Li eixuguen els plors Són com meteors

I ara en Manel Ja no és babel Doncs té un anhel Vol tocar el cel
Menja un caramel gust de beixamel Se li eriça el pèl Des d'un gratacel

Quan la Violant Menja un croissant Sobre un elefant Sempre va endavant
És la tripulant D'una nau errant No vol fer-se gran Tampoc demana tant

Coses de Nens

dimecres, 22 de setembre de 2010

Els Amics de les Arts - Tintín al Congo.wmv

Tintín al Congo

Era el 1990, vaig trencar una relació
i un dia que estava al zoo
vaig fixar-me en un ós panda.

1991, corprès part de l'experiència
i sense tenir-ne consciència
em vaig fer amic d'un ós bru.

1992, estava avorrit a casa
i conscient de la meva traça
els vaig tornar a trucar a tots dos.

No no no no no no.
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea -no no no-, sense treva, cap a tu.

1993, ja estant fart de mides grosses
per simplificar les coses
vaig comprar-me un pequinès.

1994, un bon amic meu pastor
em va fer descobrir un món
quan em va ensenyar les cabres.

1995, buscant quelcom més exòtic
com a company anecdòtic
vaig pensar en l'ornitorinc.

No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea, postmoderna, cap a tu.

1996, vaig adoptar una hiena
no pas perquè ella em fes pena
sinó pel seu gran somrís.

1997, vaig perdre una pastanaga
i és que qui la fa la paga
ai trapella conillet.

1998, em pica una abella reina
de totes elles la més bella
i em va convidar a la suite.

1999, d'excursió per la muntanya
vaig veure sortir una banya
i sota hi havia un boc.

No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea, sense treva, cap a tu.

I arribat a l'any 2000, cansat ja de tanta bèstia
no vull pecar d'immodèstia
vaig concloure amb un mandril.

I a partir del 2001, no he parat d'anar per tu...

Es una cançó qué és diu V de l'àlbum Castafiore Cabaret

Problema primer

Vet aquí un noi, de nom Ignasi
Que amb trenta anys ja quasi quasi
Sembla, el pobre quedarà per vestir sants.
Que des que descobrir la xarxa
El company ja no surt de casa
perquè es passa nit i dia sempre online.

Però sempre hi ha un moment o altre
En que el seu cos ja no s'aguanta
I cau dormit sobre de l'Enter i el Blocks Cap
I la seu mare li fot crits
"Fill meu no som casa de rics
Si estàs dormint no val la pena anar gastant"

Sol·lució primera.

Un cop haver-hi donat voltes
El xicot, gens poca-solta
Ha trobat per tal atzucac la solució.
S'ha fet un tall al braç esquerre
Per on hi entra un cable amb terra
Que connecta els nervis amb l'ordinador.

I així s'acaben els problemes
Fotent-hi fils, piuets i antenes,
USBs i quatre arxius amb autorun.
Oh! Que fantàstica és la ciència
Si el xicot per la consciència
El windows fa Apagar Equipo i tururut!

Problema segon

La següent part d'aquesta història
Es centra amb la companya Glòria
Amb greus problemes per establir connexió
Amb els nois de la discoteca
Que es salten la xerrameca
I van directes a la colonització.

Ella s'arrapa a la columna
I balla al son del txumba-txumba
Amb desparpajo impropi de la seva edat.
Preguntareu "Per què està sola?
I Per què ningú li diu hola?"
Molt senzill: Perquè el seu nas fa feredat!

Solució segona.

Schoenmaker compta amb gran prestigi,
Com a metge és un prodigi,
De la cirurgia amb tots els seus vessants.
Treballa ràpid i molt fi
A cop de serra, bisturí
Novocaïna i sutura auto-degradant.

L'operació va de primera
Tot i el mal que no s'espera
Quan li parteixen el nas per la meitat.
Però tot i això ella no protesta,
Fora els punts, se'n va de festa.
I es pentina un fashion victim musculat.

Problema tercer

Per anar tancant la trilogia
Parlem d'en Josep Maria
Una persona acostumada a viure amb por
Que no creu que hi hagi algú noble
Del Perú a Constantinoble
I desconfia fins i tot del més senyor.

Sempre llegeix en els diaris
Periodistes visionaris
Que prediuen la debacle d'aquest món.
Per talibans
Canvis climàtics, boits que enriqueixen urani
Terroristes i immigrants de qui sap on.

Solució Tercera

Cal fer quelcom i ben de pressa,
Fot als fills un GPS
I a la dona la disfressa de soldat
Es munta un bunker al garatge
Al carter agafa d'hostatge
Toc de queda i càstig pels que arriben tard.

Reconverteix la segadora
En una gran metralladora
Per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat
Ja s'ha acabat el preocupar-se
Visca el món i visca el Barça
Catalans la millor vida ja ha arribat.

Liverpool o Mecanoscrit del segon origen

Liverpool o Mecanoscrit del segon origen

I per Liverpool ja és tard
Microcosmos del planeta humà
Cadaqués ja no existeix
ni les nostres tardes vora el mar

Califòrnia s'ha isolat
Richter no perdona ni al més gran.
Vandellòs s'ha fissionat
Catalunya és radioactivitat

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Fills de la utopia

I Venècia ja és tot blau
S'ha acabat per sempre el carnaval
Espinelves s'ha cremat
Pare Nöels suicides enterrats

I Pekín deshabitat
La muralla no els va defensar
Barcelona és un forat
El segon orígen ja ha arribat!

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Biorritmes sincopats
Som robots desmemoriats
Som soldats desprogramats
Nedadors descordinats
Som pirates arruinats
Som infants desenganyats
Somiadors formatejats
Creadors de l'endemà
Fills de la utopia

Petita oda en dijous

Em sé fer uns peixos de fusta   
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau     http://www.goear.com/listen/5c4a0cb/petita-oda-en-dijous-els-amics-de-les-arts

dimarts, 21 de setembre de 2010

Per mars i muntanyes Bola de Drac

Hem de dormir ben desperts, no somiar mai el mateix


Per mi es una de les cançons més bones dels amics, perquè jo també he crescut amb bola de drac, amb Son Goku i el Follet Tortuga, cada dia es paralitzava tot perquè feien la teva sèrie preferida, cantaves la cançó  del prìncipi qué te la savies de memòria.Jo tinc tots els capítols gravats en cintes perquè abans no hi havia cd's ni dvd encara, i tinc pelis,ninos de la sèrie,albúms de panini on podies enganxar i desenganxar les pegatines com si fos una història.

Andres Tosti presentacio dels membres de la bed&banda

La Bed&Banda és el millor qué hi ha



La idea de posar una banda als concerts em va agradar molt, perquè penso que els concerts sonen millor i les cançons sonen molt bé. Desde el blog magradaria qué la Bed&Banda seguis en el pròxim disc qué hi sigues present perquè penso qué la Bed&Banda ja es part dels amics i espero qué segueixi als concerts del pròxim disc nou qué faran.Els membres de la Bed&Banda són: El Genis,el Ramón, el Sidru, l'Alex,el Pol,el Tosti i el Marcel.

Tot lo bo s'acaba pèro tornaran amb nou disc


Acabar la gira  al Palau de la Música només ho fan els grans artistes i vosaltres ho sou, perqué us mereixeu aixó i molt més.Quant he vist el blog dels amics de les arts, primer he sentit alegría perqué tocaveu al Palau de la Música , desprès de llegir una mica més he vist qué era l'últim concert dels amics de la gira del Bed&Breakfast i he sentit tristesa, la sensació aquesta de alegría i tristesa m'ha durat una bona estona.Pèro ser qué quant acabin és posaran a fer un disc nou, amb moltes ganes de innovar, de crear coses noves.Nosaltres els fans dels amics qué cada dia tenim un moment especial per escoltar un Jean-Lucq o L'home que treballa fent de gos us trobarem a faltar.Se'm fara molt difícil estar tant de temps sense ells perqué la veritat esque m'han enamorat: La creativitat del Joan Enric, la elegancia i la veu  del Dani, la senzillesa i lo guapo qué és del Ferran i les ganes d'animar els concerts i la simpatia de l'Eduard.Per mi és el meu primer grup qué en sóc fan i estic molt orgullosa de ser fan dels amics. Els hi desitjo molt bon concert al Palau de la Música i espero qué el pròxim disc sigui igual o millor qué aquest últim disc. MOLTES GRÀCIES AMICS PER FER DE LA BONA MÚSICA UN PLAER!!!

diumenge, 19 de setembre de 2010

EL VUELO DE MARIO de Victor Correas & Joan Enric Barcelo

Hi apareixen tres dels cuatre amics: El Joan Enric, el Ferran i el Dani, a més és en clau d'humor i esta molt bé perqué primer comença que sembla que tot sigui un drama pero de seguida surt l'humor i fa molta gracia, a mi és el qué més m'agrada.

DO2

Punto de Vista


Es un curtmetratge on hi surt el Ferran com actor i el Joan Enric és el  director pèro ell també apareix en el curtmetratge .Penso que esta molt ben fet,i que val la pena veurel.

Van guanyar el premi Cerverí a la millor lletra per la cançó Reykjavík

Per mi es una de les meves cançons preferides, es molt maca.La cançó va sortir en una furgoneta amb la guitarra del Joan Enric, doncs els hi va sortir una cançó preciosa.Van guanyar amb un 55% de vots, es mereixen aixó i més perqué són els millors.

Leo Messi és el millor que hi ha

Jo sóc del Barça desde que vaig néixer, em va agradar molt quant vaig trobar aquesta versió del 4-3-3 i que és deia: Leo Messi es el millor que hi ha.A més la cançó esta molt ben feta i a mi m'agrada molt.El Barça i els Amics són les coses que més m'estimo en aquest món.

Les meves creacions1




Més creacions de les meves:

Les meves creacions




Tinc un programa on puc fer creacions i coses varies, i ara us ensenyare les meves creacions:

Concert a Sentmenat i samarretes de regal




El segon concert va ser el 5 de setembre a Sentmenat, va ser un dia amb moltes llàgrimes i alegries. Jo visc a Caldes de Montbui i aquell dia tenia que agafar el bus per anar a Sentmenat surtia a les 17:45 , jo ja feia estona que esperava el bus pèro no venia,erens les 18:00 i no venia i així fins les 18:45 vaig estar esperant el bus,estava desesperada  perque veia qué feia tard al concert dels amics em vaig posar a plorar i m'en vaig anar cap a casa,buscant a l'ordinador els horaris del bus següent en vaig trobar un a les 20:05  jo i el meu germà vem anar a la parada del bus i li vem preguntar al xofer: Qué si havia pasat le bus d'abans i ens va dir que si,pèro qué al ser petit i no portar el cartell d'on anava que era normal què el perdes el bus. Al arribar a Sentmenat vem anar cap a la fira,vem buscar on estaven les barrakes, ho varem preguntar a una parella i ens van dir" per baix i afanyeu-vos què es la ultima cançó"Al entrar ja els vem veure als cuatre d'alt de l'escenari, nosaltres dos vem saltar les ultimes cançons que van cantar i vem disfrutar molt.La veritat esque a dintre de les barrakes feia molta calor,al acabar el concert ens vem dirigir rapid cap a l'escenari a veure si els veiem,ens vem intentar colar en un lloc pero ja va venir un home i ens va dir que per qui no que anessim a fora i vem anar pèro no els vem veure,tornem a entrar i els veiem a l'escenari i ens dirigim cap al Dani i li diem què tenim un regal per ells( Va costar de que ens entenguessim perqué la música estava molt alta i no ens sentia pèro al final ens va sentir i li va fer molta gracia qué tinguessim regals per ells, ens va dir que ens esperessim què tenia que guardar el material. Al cap d'una estona s'acosta l'Edu i també li diem que tenim regals per ells i ens diu que li donguem,li ensenyem una i ens diu: Que guapa!!! i també li diem qué si ens pot firmar una altre samarreta per nosaltres es la mateixa pero ells tenien una per cada un i nosaltre teniem una perque ens la firmessin ells. Ens la va firmar i ens va dir que nirian pasant els altres a firmar la samarreta, despres va passar el Dani i quant la veure va flipar abans de marxar ens va dir moltes gràcies que grans!!! i l'ultim va ser el Joan Enric que pobre estava encostipat i jo li vaig preguntar qué com estava ens va dir qué molt millor pèro ens va ensenyar qué portava una pastilla o una caramel a la boca.Ell va ser el que em va impactar més quant va veure la samarreta perqué el Dani quant ja havia marxat li diu al Joan Enric que tenia que anar a firmar la samrreta i ell pobre va fer uan cara de que tinc qué anar a fer jo ara pero quant es va acostar i va veure la samarreta va fer una cara de quant ets petit i et fan el primer regal, la cara qué va fer no té preu. A més cada cop que s'acostava un membre dels amics l'Edu li donava la seva samarreta i encara flipaven mès. Pèro direu en falta un, doncs si falta el Ferran qué ja estava a fora vem sortir i no el vem veure pero el meu germà el va veure la fons i jo li dic: ja podem entrar per aqui, ningú ens va dir res aixi que vem entrar i ens vem trobar al Ferran i ens la va firmar. Segurament em vaig perdre una mica del concert dels amics pero les cares que van fer i la ilusió amb qué ho vaig viure jo no ho cambio per res del món. GRÀCIES PER SER AMICS DELS AMICS!!! El Dani ens ho va escriure a la nostra samarreta.

Palau-Solità de Plegamans el primer concert dels amics



Un dia molt especial va ser el 27 d'agost el primer concert dels amics a Palau-Solità de Plegamans.El concert cocmençava a les 2:00 del mati i acabava a les 4:00 del mati, al principi semblava molt tard, però ELS PETS ho van deixar molt alt per quant toquessin els amics, al final va arribar l'hora dels amics,vem entrar a dintre de l'envelat amb el meu germà i uns amics, i vem començar a saltar, fer fotos del concert cantar i cridar  de la primera cançó a l'ultima. Va arribar un moment del concert en que els amics van sortir de l'escenari i la gent cridava: No ni ha prou!!! i ells van sortir van fer un cerlce al mig de l'escenari i van cantar Jean Lucq i A vegades. quant es va acabar el concert vem sortir de l'envelat i vem anar a la botiga de discos i samarretes i em vaig comprar una samarreta que posava: Tu vius al planeta piruleta. El primer concert va ser la bomba i s'havia acabat el primer i ja tenia ganes del segon.

El dia en que un somni s'em va fer realitat


La meva passió pels amics de les arts ja fa un any que va començar però va arribar un dia que ho va cambiar tot. Va ser el 30 de Juliol,els amics tocaven a Sant Feliu de Codines, i jo havia d'anar al concert pero dies abans justament el 24 em vaig fer un esguinç al peu, i em va ser impossible poguer anar la concert encara que vaig fer tots els possibles i se'm va acudir la gran idea de que ja que no podia anar al concert enviarlis un e-mail explicant-lis tot el que m'havia passat.Aixi ho vaig fer els hi vaig enviar. I el dia del concert vaig anar a Sant Feliu de Codines( Can Xifreda) que era on tocaven aquella nit, i al arribar amb el meu germà Ferran, els vem veure alla, el Dani i el Joan Enric els estaven entrevistant, el Ferran estava a dalt l'escenari fent proves de so i l'Eduard estava amb l'ordinador. S'ens acosta el Ferran i em diu tu ets la Marta i jo li dic: Si, ens fem dos petons i parlem de que han llegit l'e-mail i li explico com em vaig fer l'esguins( m'el vaig fer caient.me per les escales de casa meva). El Ferran s'en va a veure com anava l'entrevista, i jo i el meu germà ens quedem encantats veient l'escenari i la quantitat de cables que hi havien.I s'acosten el Ferran,el Dani i el Joan Enric, el Ferran els explica qui sóc i qué hem vull fer una foto amb ells 4 i una amb el Dani (perque dels 4 és el meu preferit perqué té una veu molt maca i es molt guapo) em faig dos fotos amb el dani, i arribar l'Eduard i em diu: Hola Marta! ens fem dos petons i ell m'explica que fa una setmana tambe s'havia fet un esguinç al peu perque es va caure a Montjuic. Ens fem tots la foto perquè el jefe ja apretava que havien d'anar a sopar.Ens vem dir adéu i van marxar a sopar. No vaig poguer anar al concert pero els vaig conéixer en persona.El dia 30 de Juliol no l'oblidare mai. MOLTES GRÀCIES AMICS!!!!