El segon concert va ser el 5 de setembre a Sentmenat, va ser un dia amb moltes llàgrimes i alegries. Jo visc a Caldes de Montbui i aquell dia tenia que agafar el bus per anar a Sentmenat surtia a les 17:45 , jo ja feia estona que esperava el bus pèro no venia,erens les 18:00 i no venia i així fins les 18:45 vaig estar esperant el bus,estava desesperada perque veia qué feia tard al concert dels amics em vaig posar a plorar i m'en vaig anar cap a casa,buscant a l'ordinador els horaris del bus següent en vaig trobar un a les 20:05 jo i el meu germà vem anar a la parada del bus i li vem preguntar al xofer: Qué si havia pasat le bus d'abans i ens va dir que si,pèro qué al ser petit i no portar el cartell d'on anava que era normal què el perdes el bus. Al arribar a Sentmenat vem anar cap a la fira,vem buscar on estaven les barrakes, ho varem preguntar a una parella i ens van dir" per baix i afanyeu-vos què es la ultima cançó"Al entrar ja els vem veure als cuatre d'alt de l'escenari, nosaltres dos vem saltar les ultimes cançons que van cantar i vem disfrutar molt.La veritat esque a dintre de les barrakes feia molta calor,al acabar el concert ens vem dirigir rapid cap a l'escenari a veure si els veiem,ens vem intentar colar en un lloc pero ja va venir un home i ens va dir que per qui no que anessim a fora i vem anar pèro no els vem veure,tornem a entrar i els veiem a l'escenari i ens dirigim cap al Dani i li diem què tenim un regal per ells( Va costar de que ens entenguessim perqué la música estava molt alta i no ens sentia pèro al final ens va sentir i li va fer molta gracia qué tinguessim regals per ells, ens va dir que ens esperessim què tenia que guardar el material. Al cap d'una estona s'acosta l'Edu i també li diem que tenim regals per ells i ens diu que li donguem,li ensenyem una i ens diu: Que guapa!!! i també li diem qué si ens pot firmar una altre samarreta per nosaltres es la mateixa pero ells tenien una per cada un i nosaltre teniem una perque ens la firmessin ells. Ens la va firmar i ens va dir que nirian pasant els altres a firmar la samarreta, despres va passar el Dani i quant la veure va flipar abans de marxar ens va dir moltes gràcies que grans!!! i l'ultim va ser el Joan Enric que pobre estava encostipat i jo li vaig preguntar qué com estava ens va dir qué molt millor pèro ens va ensenyar qué portava una pastilla o una caramel a la boca.Ell va ser el que em va impactar més quant va veure la samarreta perqué el Dani quant ja havia marxat li diu al Joan Enric que tenia que anar a firmar la samrreta i ell pobre va fer uan cara de que tinc qué anar a fer jo ara pero quant es va acostar i va veure la samarreta va fer una cara de quant ets petit i et fan el primer regal, la cara qué va fer no té preu. A més cada cop que s'acostava un membre dels amics l'Edu li donava la seva samarreta i encara flipaven mès. Pèro direu en falta un, doncs si falta el Ferran qué ja estava a fora vem sortir i no el vem veure pero el meu germà el va veure la fons i jo li dic: ja podem entrar per aqui, ningú ens va dir res aixi que vem entrar i ens vem trobar al Ferran i ens la va firmar. Segurament em vaig perdre una mica del concert dels amics pero les cares que van fer i la ilusió amb qué ho vaig viure jo no ho cambio per res del món. GRÀCIES PER SER AMICS DELS AMICS!!! El Dani ens ho va escriure a la nostra samarreta.
El segon concert va ser el 5 de setembre a Sentmenat, va ser un dia amb moltes llàgrimes i alegries. Jo visc a Caldes de Montbui i aquell dia tenia que agafar el bus per anar a Sentmenat surtia a les 17:45 , jo ja feia estona que esperava el bus pèro no venia,erens les 18:00 i no venia i així fins les 18:45 vaig estar esperant el bus,estava desesperada perque veia qué feia tard al concert dels amics em vaig posar a plorar i m'en vaig anar cap a casa,buscant a l'ordinador els horaris del bus següent en vaig trobar un a les 20:05 jo i el meu germà vem anar a la parada del bus i li vem preguntar al xofer: Qué si havia pasat le bus d'abans i ens va dir que si,pèro qué al ser petit i no portar el cartell d'on anava que era normal què el perdes el bus. Al arribar a Sentmenat vem anar cap a la fira,vem buscar on estaven les barrakes, ho varem preguntar a una parella i ens van dir" per baix i afanyeu-vos què es la ultima cançó"Al entrar ja els vem veure als cuatre d'alt de l'escenari, nosaltres dos vem saltar les ultimes cançons que van cantar i vem disfrutar molt.La veritat esque a dintre de les barrakes feia molta calor,al acabar el concert ens vem dirigir rapid cap a l'escenari a veure si els veiem,ens vem intentar colar en un lloc pero ja va venir un home i ens va dir que per qui no que anessim a fora i vem anar pèro no els vem veure,tornem a entrar i els veiem a l'escenari i ens dirigim cap al Dani i li diem què tenim un regal per ells( Va costar de que ens entenguessim perqué la música estava molt alta i no ens sentia pèro al final ens va sentir i li va fer molta gracia qué tinguessim regals per ells, ens va dir que ens esperessim què tenia que guardar el material. Al cap d'una estona s'acosta l'Edu i també li diem que tenim regals per ells i ens diu que li donguem,li ensenyem una i ens diu: Que guapa!!! i també li diem qué si ens pot firmar una altre samarreta per nosaltres es la mateixa pero ells tenien una per cada un i nosaltre teniem una perque ens la firmessin ells. Ens la va firmar i ens va dir que nirian pasant els altres a firmar la samarreta, despres va passar el Dani i quant la veure va flipar abans de marxar ens va dir moltes gràcies que grans!!! i l'ultim va ser el Joan Enric que pobre estava encostipat i jo li vaig preguntar qué com estava ens va dir qué molt millor pèro ens va ensenyar qué portava una pastilla o una caramel a la boca.Ell va ser el que em va impactar més quant va veure la samarreta perqué el Dani quant ja havia marxat li diu al Joan Enric que tenia que anar a firmar la samrreta i ell pobre va fer uan cara de que tinc qué anar a fer jo ara pero quant es va acostar i va veure la samarreta va fer una cara de quant ets petit i et fan el primer regal, la cara qué va fer no té preu. A més cada cop que s'acostava un membre dels amics l'Edu li donava la seva samarreta i encara flipaven mès. Pèro direu en falta un, doncs si falta el Ferran qué ja estava a fora vem sortir i no el vem veure pero el meu germà el va veure la fons i jo li dic: ja podem entrar per aqui, ningú ens va dir res aixi que vem entrar i ens vem trobar al Ferran i ens la va firmar. Segurament em vaig perdre una mica del concert dels amics pero les cares que van fer i la ilusió amb qué ho vaig viure jo no ho cambio per res del món. GRÀCIES PER SER AMICS DELS AMICS!!! El Dani ens ho va escriure a la nostra samarreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada