Els Amics i els seus amics!

Aquest dijous els Amics tornaven a convidar els seus amics per fer un concert a l'Auditori de Sant Cugat. JO vaig anar al que van fer a la gira Bed&Breakfast i tenia moltes ganes de gaudir de una gran nit. Perque ho va ser. Va ser una d'aquelles nits de concert que et deixen marca i que te'n recordes sempre.

L'entrada del concert. 

Els millors moments per mi van ser:

El Pere Jou cantant l'Home que treballa fent de gos amb els Amics. Encara que es va equivocar una mica amb la lletra, va ser un moment molt divertit.

El Pere Jou amb els Amics. 

El Joan Colomo cantant els Ocells i després els Amics cantant el xiprer. Els dos moments van ser preciosos. Em va agradar molt el xiprer.

El Joan Colomo il·luminat. 

L'Andrea Motis acompanyada dels Amics i de coreografia inclosa cantant una cançó seva "FEELING GOOD". Despres va arribar el moment de pell de galina i ulls brillant apunt de caure la llagrimeta quan els Amics van dir que deixaven sola a l'Andrea i ella va fer callar l'Auditori cantant Louisiana o els camps de cotó. És una petita gran artista amb un gran futur per endevant.

Els Amics i la seva coreografia. 

Enamorant-nos amb l'Andrea i la seva veu. 

Quan s'acostava el final del concert també vem viure un dels grans moments. El Ramon Gener, el presentador d'Òpera amb texans fent la intro de Bed&Breakfast. Sublim. Sobretot el moment rajola de xocolata del Ferran. Quan es va treure la rajola de xocolata que portava amagada sota de la camisa, amb el detall que es va aixecar una mica la camisa i despres va treure el paper que l'embolicava i va mossegar un tros. Tot molt sensual.

I per fi va arribar el gran moment, el més esperat. Els Amics i el Ramon cantant "Largo al Factotum". Va ser impressionant. El Ramon té una veu que també fa posar la pell de gallina.

Amb el Ramon Gener. 

He viscut molts Jean Lucs desde que conec els Amics però com el de dijous pocs. Ells estaven molt feliços. El públic saltava i cantava. Va ser brutal parar el temps un moment i girar el cap per veure-ho. Tothom movent els braços i les seves cares eren de felicitat. El meu moment de felicitat va ser quan el Dani en aquesta mateixa cançó em va mirar mentre jo saltava, em va dedicar un somriure i va continuar cantant.

Estic segura que em deixo molts moments, però he resumit els que més em van fer riure i emocionar. La veritat es que els Amics van saber escollir molt bé els seus amics. Van ser uns grans convidats.

GRÀCIES AMICS per una nit inoblidable. Sou molt grans. Molt.

PD: Ja no m'enrecordava que us havia de dir una cosa molt important!!! Demà per fi tindreu la sorpres aal blog! A la tarda estigueu atents i atentes que hi haura sorpresa!!! :D Espero que us agradi!