Els Amics a Madrid!

El dimecres 12/12/12 va ser un dia ple de nervis i moltes ganes de que arribes la nit. Segurament vaig fer una de les bogeries més grans que he fet. Fins ara no havia viatjat fora de Catalunya per veure un grup en directe i ells havien de ser els primers. El viatge no el vaig fer sola, el vaig fer amb l'Ana. GRÀCIES per deixar-me viure això amb tu.

El viatge amb l'ave va anar genial. A les pantalles projectaven "Atraco por duplicado". A mig viatge vaig fer una visita al buffet-bar de l'ave. 1,80 per unes patates Ruffles. Flipa. El moment màgic va ser gaudir de la posta de sol.

La clau de l'hostal. 

Arribada a Madrid. Agafem un taxi i cap a la Gran Via. Vaig flipar moltíssim amb les llums de nadal, és un altre món. Allà n'hi ha moltes més. Despres d'una bona estona donant voltes vem trobar l'hostal on passariem la nit. Hostal Ballesta. Vem descansar una mica, ens vem posar guapes i ens vem reunir amb la Marta (arofna) que ens va acompanyar al Teatro Lara a recollir les entrades. Vem anar a sopar per agafar forçes pel concert.

Llums de nadal.

Un cop ja haviem acabat de sopar, vem anar cap al Teatro Lara, hi havia moltíssima gent. Van tardar a obrir la porta per poder entrar, el concert va començar amb retard. Van anar surtint tots, això estava apunt de començar. Jo estava a la tercera fila a davant del Ferran, més o menys. Els veia a tots molt bé, menys al Dani que només el veia quan s'aixecava. Va ser molt raro escoltar els Amics parlant en castellà però crec que gràcies a això el concert va ser màgic i ens van regalar grans moments de bons riures. Fins i tot el Ferran va improvitzar amb a la intro de l'home que dobla en Bruce Willis, fent servir un telefon "sense números" que hi havia enganxat a una porta que hi havia a l'escenari. Porta que van fer servir per entrar a l'escenari per començar el concert.

Sempre em quedo amb dos moments del concert i aquest cop no serà menys:

Primer: La intro de Aquestes alçades de la pel·lícula que expliquen la història del Pol quan era petit. Va ser tan gran i sublim el moment que només us puc dir que el Joan Enric va acabar vermell i plorant de riure i dient-li al Ferran: Continua tu que jo no puc! Però el Ferran estaba igual! De tot el monoleg només em vaig quedar amb quatre paraules "El coche del amor"! Frase dita pel Joan Enric. Hi havia un ambient brutal i segurament això va fer que els Amics es deixessin anar i allarguessin més les converses, fet que va fer que el concert fos un pél més curt i faltessin algunes cançons.

Segon: El post-concert. Per mi va ser el millor de la nit. Hi havia molt poqueta gent i els Amics van estàr molt per nosaltres. Fotos, firmes, bones converses i riures. Vem veure com jugaven al tetris a la furgo i vem marxar amb ells pel mateix camí.

Vaig gaudir moltíssim de la nit de dimecres a dijous. Els madrilenys els hi va costar arrencar i s'aixecaven poc, però aplaudien molt. En guardaré molt bon record de Madrid i sobretot del número i el dia màgic 12/12/12.

Un gran record de Madrid. Foto de l'Ana. 

Per acabar, només dir-vos que puc confirmar que tindreu la sorpresa que porto temps anunciant i serà d'aqui molts poquets dies. Molt feliç perque vaig anar-hi amb un objectiu clar i l'he complert. 

De la tornada només us diré que vem agafar l'ave a les 7:20 del mati, que vem veure surtir el sol i que a les pantalles projectaven "El Pacto".